Oleïcultura

ARBRES SAGRATS, FRUIT DE DIVINITAT

Les oliveres us parlaran d’una altra comarca, feta de marges de pedra seca, aljubs, coves; bosquets entre conreus i el Montsant. Paisatge mediterrani ple d’arbres blaus, que feren ombra als déus, tot creixent lent i amb tenacitat. I si algun fred, pesta o incendi les mata, l’arbre per la soca sempre torna a brostar.

Les velles oliveres de fermes soques, troncs amples i revinclats, són pentinades branca a branca cada tardor, cuidadosament per no fer-los mal. I les olives de mil colors van caient: arbequines, fargues i rojals. I ben premsades esdevenen dolcencs olis verges d’intens aroma afruitat.

Olis que amaniran els plats més típics: arengades amb fesols, sopes de brosses i de pa; patates de festa major; crestes i orelletes. I, sobre tot, donarà el toc especial a la reina de les menges de la comarca del Priorat, la truita a la cassola d’espinacs amb suc, que és única però mai no és igual.

Un grup de cooperatives elaboradores d’oli va decidir agrupar-se el 2002 en una associació anomenada “Associació d'Oleïcultors del Priorat” (AOP)per tal de rendibilitzar recursos i a la vegada potenciar els elements propis de la producció oleícola de la comarca.

Les característiques geològiques, terrenys calcaris, llicorelles i granítics, així com les condicions extremes de temperatura (estius calorosos i hiverns freds) són factors que afavoreixen al cultiu d’aquest conreu. Tots aquests factors donen unes característiques organolèptiques pròpies i diferenciades als olis del Priorat.