Records de princeses i guerrers

Aquest itinerari ha estat patrocinat per l'hotel-restaurant Mirador de Siurana.
 
Recomanacions
No es tracta d’una excursió llarga i resulta molt espectacular per les vistes, els cingles i els camins medievals que es recorren. El camí de la Trona, però, pot resultar molt aeri per a persones amb aprehensió a l’alçada i cal vigilar molt si es fa amb nens. Siurana és, sens dubte, un dels indrets més corprenedors de Catalunya per la intensitat amb què es mostra la naturalesa i la història. Les postes de sol solen ser inoblidables.


Siurana va ser el darrer reducte musulmà del territori que avui anomenen Catalunya. Ja havien caigut Tortosa i Miravet, quan Siurana encara resistia. Els cingles de la Gritella i el seu poderós castell tallaven el pas i feien pràcticament inexpugnable aquest indret. Tanmateix, la sort de Siurana estava decidida. La llegenda conta que moments abans de la derrota, la filla del valí de Siurana, la bella Abdelazia, va aparèixer muntant un superb cavall blanc i dirigint-se veloçment al penya-segat vora el mur del castell. En arribar-hi, l’animal va fer un impressionant salt i junts van desaparèixer mortalment en el buit. Els incrèduls trobaran l’empremta de l’unglot del cavall de la princesa marcada a la roca, com a prova de l’últim impuls del corser per dur Abdelazia cap a la immortalitat

L’excursió proposada convida a somniar en princeses mores i els daurats dies de glòria de Siurana, però sobretot permet reviure dos dels accessos històrics —probablement els més evocadors— d’aquest indret singular i captivador. Per començar l'itinerari, s'agafa el camí de la Trona que surt al costat de les ruïnes del castell, en un extrem de l’esplanada que actualment serveix d’aparcament [1]. La primera part és absolutament impressionant. Es camina per una estreta lleixa que talla les verticals parets que miren cap a la vall del riu Siurana. Es tracta d’un encisador camí de ferradura, que en uns altres temps havia estat molt transitat pels habitants de Siurana que baixaven cada dia fins al riu per treballar els horts que antigament s’estenien al costat del riu.

El camí porta a una pista [2]. S’ha de seguir cap a la dreta, en direcció a l’embassament, fins a donar gairebé el tomb a la punta de Siurana. Llavors, a la dreta, superant un petit talús, es troba el sender [3] que enllaça amb l’antic camí de Cornudella a Siurana pel barranc d’Estopinyà [4]. Aquest històric camí encara manté alguns vells empedrats, de segles d’antiguitat, que resulten imprescindibles per copsar el singular caràcter de Siurana. Només cal seguir-lo per retornar al poble.