PORRERA

  Die deutsche Seite ist noch im Aufbau. Wo noch nicht geschehen, werden die englischen Inhalte nach und nach durch deutsche ersetzt. Danke für Ihr Verständnis.

Porrera
DE LA FEBRE D'OR A LA FIL·LOXERA

Porrera és un d'aquells pocs pobles del Camp i l'Ebre als quals la història els ha reservat la fama de lliberals i insurrectes. Com en gairebé tots els casos, se l'han guanyada. Era un dels pobles que més es van enfrontar al domini senyorial de la cartoixa d’Escaladei. El 1764 algú va calar foc a dues pipes d’aiguardent de la casa dels frares que hi havia al poble, les quals esclataren i vessaren el líquid encès; anys després, com que no s’havia solucionat res, el sabotatge va consistir a extreure una gran quantitat de vi d’un dels cups de la casa. També, al segle XIX, amb les guerres entre absolutistes i lliberals, Porrera era, aleshores, una de les poques illes antiabsolutistes i anticlericals del territori. Fou un dels pobles que més va defensar la Constitució de Cadis de 1812 i arran d’això van ser nomenada vila eminentment constitucional.

Durant el segle XVIII, a Porrera i a tot el Priorat, es van viure uns moments de fort creixement econòmic. L’aiguardent era la principal beguda de la gent i sobretot dels mariners. Reus, París i Londres eren els mercats on s’establien els preus d’aquesta beguda i des del port de Salou s’exportava arreu. La gran demanda va fer que el Priorat s’especialitzés en el conreu de la vinya.

La segona meitat del segle XIX va ser un altre gran moment d’esplendor del Priorat. La febre d’or va ser un període d’eufòria econòmica de la viticultura catalana. Tot va començar quan les vinyes europees van ser atacades per la fil·loxera, un insecte que matava la vinya. Com que no tenien vi propi, els països Europeus es van veure forçats a importar-lo i Catalunya es trobava en una situació immillorable per abastir el mercat. Van augmentar molt les produccions i es va plantar vinya fins i tot en els llocs més difícils i escarpats del territori. Finalment la fil·loxera arribà a Porrera el 1894.

Porrera està ple de rellotges de sol a les façanes de les cases i fora del nucli. Alguns són ben visibles i d'altres s'han de buscar. N'hi ha catorze.

Audio-Inhalte: