LA CONRERIA D'ESCALADEI

Van ser els monjos cartoixans procedents de la Provença, establerts el 1194 al peu de la serralada del Montsant, els primers a reconèixer i saber aprofitar les qualitats del territori per al conreu de la vinya i l’elaboració del vi. De ben segur que els cartoixans escolliren aquell indret perquè reunia les condicions adequades per atendre els preceptes de l’orde: solitud, contemplació i recolliment, a més, l’existència d’aigua els assegurava la subsistència. Tanmateix, en llocs carregats de valor simbòlic, la tradició construeix la seva pròpia versió dels fets i la història es converteix en llegenda.

La narració explica com el rei Alfons I el Cast va enviar dos cavallers a recórrer el país per tal de localitzar un lloc idoni perquè l’orde dels cartoixans s’instal·lés a Catalunya. Un cop arribaren al peu del Montsant els cridà l’atenció la singular bellesa de l’indret i preguntaren a un pastor sobre el lloc. A més d’informar-los, el pastor els va explicar un fet sobrenatural que des de feia temps succeïa al bell mig de la vall. Al pi més alt hi apareixia una escala per on pujaven i baixaven els àngels. El pretext els fou servit, els cavallers ho comunicaren al rei, el qual va oferir aquella contrada a l’orde. Els cartoixans van aixecar l’altar del temple dedicat a Santa Maria al lloc on es trobava l’arbre. La història va donar nom al monestir i alhora ha generat una iconografia fortament arrelada al territori.

A l’edat mitjana el vi es convertí en un aliment essencial de la dieta, per aquesta raó a mesura que els senyors feudals anaven conquerint territoris els nous pobladors s’afanyaven a plantar vinya i d’altres productes necessaris per a l’autosubsistència. El vi es convertí en un producte de prestigi per a les classes benestants i un component indispensable en els rituals religiosos cristians. La vinya va tenir un impuls més gran en els territoris ocupats per ordes religioses. Tanmateix, són escasses les referències escrites sobre la presència de vinyes o la producció de vi durant els primers anys de funcionament del monestir.

Els cartoixans fomentaren l’expansió del conreu i descobriren les excel·lents aptituds de la zona per a l’elaboració del vi. Coneixien perfectament els terrenys més adequats per a cada varietat, aplicaven estudis enològics i establien les seves pròpies estratègies comercials.