SIURANA

El Priorat, com a part del territori de l’anomenada Catalunya Nova, fou la frontera entre l’islam i els cristians dels comtats de la Catalunya Vella. Cap a l’any 869 es van organitzar línies de defensa al voltant del castell de Siurana que es trobava al centre de la demarcació i rodejat d’una xarxa de torres disposades en dos cercles. Siurana fou l’últim territori que es va conquerir als musulmans.

La llegenda de la Reina Mora explica que quan la reina Abdelàzia va veure que els cristians prenien Siurana va agafar el seu cavall blanc, li va tapar els ulls i es va llençar al cingle. Es diu que abans de saltar, el cavall es va adonar del que passava i va intentar frenar, clavant les potes a terra fins enfonsar-les a la roca. Encara avui dia podem veure el senyal.

Tot i la prohibició de la ingestió d’alcohol que marcava la llei alcorànica, sembla que la societat hispanomusulmana se la prenia a la lleugera. Durant els vuit segles en què els àrabs van ocupar una bona part de la Península Ibèrica el consum de vi està ben descrit en els relats dels geògrafs i en els tractats d’agricultura. Encara que els musulmans en destinessin part al conreu del raïm fresc i a les panses, elaboraven vi com a beguda. Segons un autor magribí anònim, en època islàmica a Tarragona s’hi produïa raïm en gran quantitat i el suc de la seva fruita no necessitava ser endolcit amb mel ni calia coure’l per a conservar-lo, així doncs, tant el conreu com el consum van continuar en època visigoda musulmana.

Siurana és també el nom sota el qual es protegeix l’oli d’oliva verge que s’elabora en aquesta zona: la Denominació d’Origen Protegida Siurana.

Siurana a més de ser un lloc de vistes espectaculars, conserva un dels exemples d’església romànica i proveeix d’aigua al Priorat. Al pantà s’hi practiquen esports aquàtics. També és el paradís de l’escalada. Hi acudeixen escaladors punters de tot el planeta per gaudir de les línies naturals que marquen les roques.