Les vinyes de la Mare de Déu

Informació

Dificultat
Baixa
Distància
7.00 km
Desnivell
150 m
Durada
2 h 30 min

Aquest itinerari ha estat patrocinat pel celler Buil&Giné de Gratallops
(Podeu visitar-lo sense reserva)

Recomanacions:


Es tracta d’una passejada encantadora, molt indicada per fer amb nens, apta per a tothom, que regala horitzons generosos i una intensa sensació de pau i benestar. Als pobles del voltant hi ha nombrosos cellers oberts a les visites, on es pot tastar el fruit de les vinyes que vigila la Mare de Déu.

A les marededéus del Priorat els agrada el paisatge, el silenci, la terra... I també el vi, segur. Conten que un pastor va trobar la Mare de Déu de la Consolació en una coveta i que li volien fer una ermita allà mateix, però, a diferència d’altres marededéus, la de la Consolació s’escapava muntanya amunt. Volia ser al cim i mirar i mirar els campanars que s’aixequen entre els turons de llicorella. La de la Consolació és l’ermita per excel•lència del Priorat històric, l’ermita més estimada per les gents del Lloar, de les Vilelles, de Torroja i de Gratallops, i no sempre ha estat fàcil decidir cap a on havia de mirar l’estàtua de la Verge.

L’itinerari comença al capdavall del carrer Nou, on hi ha una font i, poc després, un petit aparcament [1]. D’aquest punt marxen dos camins: el de l’esquerra puja al coll de la Creu; es continua pel de la dreta [2], recte, seguint les marques grogues. S’arriba a una bifurcació [3]: el camí de l’esquerra porta al coll de la Creu, l’opció triada per a la tornada. Es continua a la dreta, travessant el bosquet d’alzines. Més endavant s’arriba a una ampla collada sota la punta dels Vinyets [4]. En aquest lloc hi havia hagut l’olivera de la Salve. Els monjos d’Escaladei tenien el costum de venir-hi passejant i resaven una salve abans de retornar a la Cartoixa.

Es continua recte. Al cap d’una estona es passa a tocar d’un petit i eixerit maset aixecat a mig aire del vessant [5]. Més endavant es troba una bifurcació i es va a la dreta, a baix. S’arriba a un collet i es continua recte [6]. El camí passa sota un maset i puja entre oliveres per anar a morir a una petita collada, on es troba el vell camí de ferradura. El camí carener, molt agradable, transita entre petits murs de pedra seca i velles terrasses recolonitzades pel bosc, fins a desembocar al peu de l’ermita [7].

Es recomanable voltar-la per la dreta i pujar-hi pel davant [8]. Hi viu una ermitana amiga de la soledat. Un rètol a la paret remarca: «Lloc de pau, plegària i serenor. Si us plau, respecteu la pau i el silenci. Gràcies.» La tornada es fa pel mateix camí fins a trobar el sender que porta al coll de la Creu [3]. Es va a la dreta, pujant lleugerament fins al coll [9] on es troba l’itinerari del GR 174. El camí baixa molt directe a trobar les cases del poble.

Documents adjunts