Parets, bancals i oliveres. La terra del millor oli

Informació

La ruta que proposem us durà en recorregut pels poblets prioratins que basen la major part de la seva activitat agrícola en la producció d’un oli de màxima qualitat, amb Denominació d’Origen Siurana.

La varietat que més destaca és l’Arbequina, arribada a les nostres contrades al s.XVI de mans del Duc de Medinaceli.

Distància
95.40 km

Comença la ruta!

Són característics d’aquesta zona els bancals d’oliveres que salven els desnivells amb marges de pedra seca, configurant un paisatge molt peculiar. La recollida manual de l’oliva (que permet determinar-ne el moment òptim de maduresa), l’extracció per simple pressió a baixa temperatura i la selecció de la primera premsada són els únics paràmetres admesos per a l’obtenció d’aquest oli i alhora els factors que en determinen la seva baixa acidesa i el seu fi paladar.

En el procés de producció i comercialització hi juguen un paper molt important les cooperatives agrícoles, on es pot degustar i comprar oli extra verge. La Ruta de l'oli del Priorat aplega molins cooperatius i privats on podreu conèixer el procés d'elaboració d'aquest magnífic producte i visitar els camps d'oliveres.

Entrem per la N-420 fins a FALSET, capital de comarca, on trobem l’important edifici modernista de la Cooperativa Agrícola, construït per un deixeble de Gaudí -Cèsar Martinell- el 1919. Altres punts d’interès són l’església parroquial, el castell d’origen medieval, avui dia seu del Museu de Falset i comarca, el Portal del Bou, la plaça porxada de la Quartera amb el Palau dels Ducs de Medinaceli (1630), actual Ajuntament, el Palau dels Comtes d’Azara (segle XVIII), actual seu del Consell Comarcal del Priorat, i el meravellós paratge de roca roja de l’ermita de Sant Gregori, a 2 Km de Falset en direcció Reus.

Seguidament trobem el poble de MARÇÀ, de terme pla i de conreus fèrtils. La seva cooperativa agrícola té un molí que acull la producció de diversos pobles. Són d’interès l’església barroca de Sant Joan, el museu d’escultura Lula Pérez-MarçàGiné i el mirador de la Miloquera, des d'on se'ns ofereix una magnífica panoràmica.

EL MASROIG. Poble de terres rogenques que amaga racons llegendaris, com l’ermita de la Mare de Déu de les Pinyeres, i el poblat protohistòric del Puig Roig del Roget. El seu molí cooperatiu ha guanyat diversos guardons en els darrers anys, tant nacionals com internacionals.

EL MOLAR conserva vestigis arqueològics celtibèrics i romans, al paratge del mont Calvari i l’antiga font, on es troba un camp d’urnes (amb 172 urnes). Com alguna altra població de la comarca, va ser una vila d’activitat minera on s’explotava plom, barita, manganès, i la popular greda o terra de batà que servia antigament per a treure les taques de greix. Es pot visitar el Centre d'interpretació de la Mina Loussa i Linda Mariquita, que durant la Guerra Civil van allotjar un hospital de campanya i una escola del CENU.

LA FIGUERA ens sorprèn amb la seva extraordinària vista sobre la comarca i les terres veïnes, que albirarem des de diverses mirandes com la del Balcó del Priorat (Coll d'en Solans), la del Guixar, o la de l’ermita de Sant Pau . No ens podem oblidar de recomanar el plat típic del poble: les crestes de la Figuera.

Si arribem fins LA VILELLA BAIXA veurem un poble molt pintoresc amb carrers molt costeruts i racons com el del carrer “que no passa”, clar testimoni d’èpoques medievals. El pont sobre el riu Montsant, amb el rerafons de les altíssimes cases tan característiques a la Vilella Baixa, constitueix la panoràmica per excel.lència d’aquesta població.

LA VILELLA ALTA és un petit poblet encibellat dalt d’un turó molt a prop de la serra de Montsant (vessant meridional). L’església parroquial guarda un retaule del 1700. Destaca el seu molí, que acull la producció de diversos pobles de l'interior de la comarca, d'on surt una producció de gran qualitat. Es retorna a la Vilella Baixa, desviant-nos cap a Cabacés.

Un altre poblet productor del bon oli a la comarca és CABACÉS. Les seves terres formaven antigament la baronia de Cabacés, nom que ha pres l’oli produït a la Cooperativa Agrícola d’aquest poble, guanyadora de diversos premis, on s’hi pot observar l’interessant procés productiu. Ermites d’interès: La Foia, Sant Roc i Sant Joan. El retaule gòtic de l’escola de Borrassà, a l’església parroquial. En molt bon estat de conservació hi ha el pont medieval: “Pont Vell”. També podrem visitar el museu de pintura Miquel Montagud.

La BISBAL DE MONTSANT és un dels pobles de gran tradició oleícola (conserva restes dels "molins de lliura”), i amb una producció anual important. Hi trobem la Cova de Santa Llúcia, on neix un degotall d’aigua on acudeix la gent a rentar-se els ulls per guarir-se els mals de la vista. Aquesta cova va ser habilitada com a hospital de campanya durant la Batalla de l'Ebre el 1938.

A MARGALEF DE MONTSANT la roca marca el traçat dels carrers, dóna suport a les cases i decora el conjunt. És d’interès l’ermita de Sant Salvador. El cultiu predominant de la seva zona és l’olivera. Aquí podreu visitar el centre d'interpretació el Molí de l'oli, dedicat a l'oli i les economies productives de Montsant i el molí Priordei.

La ruta la podem acabar a ULLDEMOLINS. La seva Cooperativa Agrícola “Sant Jaume Apòstol” és una de les dues cooperatives de la comarca que produeixen oli ecològic, un conreu afavorit pel microclima de la zona. El conreu de l’olivera segueix un procés totalment natural, lluitant contra les plagues amb fauna útil (depredadors i paràsits de les plagues), i utilitzant com a fertilitzants els subproductes naturals de la zona (fems, restes vegetals..). Igualment l’oli s’extreu cuidant absolutament la qualitat del producte, treballant-lo en fred. Altres atractius: l’església renaixentista del segle XVI, l’ermita de la Mare de Déu de Loreto, ermites de Sant Antoni i Santa Magdalena, i ermita romànica de Sant Bartomeu al Congost de Fraguerau, així com les moltes excursions que es poden realitzar pel Parc Natural de la Serra de Montsant.