DOQ Priorat

Van ser els monjos cartoixans procedents de la Provença, establerts el 1194 al peu de la serralada del Montsant, els primers a reconèixer i saber aprofitar les qualitats del territori per al conreu de la vinya i l’elaboració del vi. De ben segur que els cartoixans escolliren aquell indret perquè reunia les condicions adequades per atendre els preceptes de l’orde: solitud, contemplació i recolliment, a més, l’existència d’aigua els assegurava la subsistència.

La Denominació d’Origen Qualificada Priorat s’articula a partir dels dominis cartoixans. Aquesta DOQ comprèn, en gran mesura, el territori que constituïa part de l’antic Priorat d’Escaladei que el formaven set pobles: Torroja del Priorat, la Vilella Alta, Porrera, Poboleda, Gratallops, el Lloar i la Morera de Montsant. A més, l’any 1954, quan es van establir límits enològics, és a dir, aquells municipis que tenien bona part de terrenys de llicorella, s’hi van afegir Bellmunt del Priorat i la Vilella Baixa, a més d’una part dels municipis del Molar i Falset.

El ressorgiment del Priorat es fa patent amb la recuperació del conreu de les vinyes, l’increment de la superfície vitícola i la introducció de tecnologia moderna als cellers. La millora de la qualitat s’aconsegueix realitzant el seguiment de la maduració de cada varietat fins obtenir la matèria primera òptima, tenint cura en el control de les fermentacions, l’asèpsia en les manipulacions al celler i el control analític dels vins.

La història de Bellmunt del Priorat va lligada, indiscutiblement, a la de les mines existents al seu territori, de les quals ja se'n fa esment des de l'antiguitat. Aquestes mines, situades entre el poble i el riu Siurana, foren explotades amb tota seguretat durant l'època romana. Fins i tot hi ha possibilitats que els filons a flor de terra fossin utilitzats anteriorment pels pobladors ibers.