PRADELL DE LA TEIXETA

El nom de Pradell és, segons l'Institut d'Estudis Catalans, el diminutiu de prat, i Teixeta, bosc de teixos, fa referència a la gran presència d’aquests arbres a les serres dels voltants. Tot i això, també hi ha qui defensa que Pradell prové de parrell (pedra de guix), ja que aquest mineral també és abundant a la zona i hi han funcionat diverses guixeres. Però més que per l'avellana, pel teix o pel guix, actualment Pradell de la Teixeta és conegut arreu per la seva condició de poble eòlic.

Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent identitari a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders de gran valor dominats sobretot per l'olivera, la vinya, l'ametller i els cereals, plenament adaptats als sòls i al clima.

Els murs de pedra seca, per la seva banda, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses).

Al llarg de la història, moltes generacions han extret, dels que acabaven essent camps de conreu, les pedres que n'impedien la llaurada i el correcte creixement de les llavors. Aquestes pedres han servit per construir els marges de despedregar i els murs de pedra seca, que protegeixen i limiten els camps i, en alguns casos, també les propietats.