DO Montsant

Migrate ID
158

LA TORRE DE FONTAUBELLA

Originàriament, la població estava situada en un barranc conegut amb el nom de Fontes Aubelles, on encara avui hi resten unes ruïnes conegudes com Les Casotes, construccions pastorals fetes amb pedra seca. Al lloc on avui hi ha el poble existia la Torre de Rafolí, atribuïda al temps dels moros, però que podria tenir un origen més antic. Quan es trasllada el poblat antic prop d'aquesta torre es comença a parlar de la Torre de Fontaubella.

PRADELL DE LA TEIXETA

El nom de Pradell és, segons l'Institut d'Estudis Catalans, el diminutiu de prat, i Teixeta, bosc de teixos, fa referència a la gran presència d’aquests arbres a les serres dels voltants. Tot i això, també hi ha qui defensa que Pradell prové de parrell (pedra de guix), ja que aquest mineral també és abundant a la zona i hi han funcionat diverses guixeres. Però més que per l'avellana, pel teix o pel guix, actualment Pradell de la Teixeta és conegut arreu per la seva condició de poble eòlic.

LES VENTES

Les ventes eren el lloc on descansaven els traginers i n’hi havia una bona quantitat repartides per tota la comarca. Els traginers eren els qui s’encarregaven de conduir les rengleres d’animals que transportaven els productes d’un lloc a l’altre.

Fins a finals del segle XIX la majoria dels camins de la comarca del Priorat eren camins de bast, o sigui que només hi podien passar els animals.

CORNUDELLA

La llegenda explica que la vila de Cornudella fou fundada pel comte de Prades, perquè va trobar en aquest lloc la seva filla, perduda durant una cacera, gràcies al so del corn de caça que ella duia. D'aquí vindria el nom de Corn d'ella, amb què es coneix la població.

SIURANA

El Priorat, com a part del territori de l’anomenada Catalunya Nova, fou la frontera entre l’islam i els cristians dels comtats de la Catalunya Vella. Cap a l’any 869 es van organitzar línies de defensa al voltant del castell de Siurana que es trobava al centre de la demarcació i rodejat d’una xarxa de torres disposades en dos cercles. Siurana fou l’últim territori que es va conquerir als musulmans.

ALBARCA

Albarca era lloc de pas del camí reial de Reus a Lleida i Fraga, una ruta important de transport de mercaderies que comunicava les poblacions de la costa amb les terres de l'interior. Abans de la construcció de la carretera actual el camí de mules passava per l'indret anomenat Els hostalets, just al peu de Montsant, on hi havia una ferreria i hostals on es podien allotjar els traginers. Avui només queden les runes de dos grups d'edificacions.
Va ser municipi independent fins a mitjan segle XIX. Després de la guerra de 1936-1939, la vila va patir un ràpid procés de despoblament.

ULLDEMOLINS

A Ulldemolins hi ha una de les cooperatives del Priorat que elabora oli ecològic. El cultiu ecològic es basa en un treball que permet mantenir els ecosistemes mentre s’augmenta la fertilitat de la terra. No s’utilitzen ni adobs ni fertilitzants químics, tot és natural. Un 30% del total de la producció és oli ecològic, que conviu amb el cultiu tradicional, integrat o intensiu.

També hi ha conreu de vinya, d’ametller i d’avellaner. El vi s’empara sota la Denominació d’Origen Montsant.

LES CRESTES

El Parc Natural de Montsant està format per un total de 9.192 ha i integra els municipis de la Morera de Montsant, Cabacés, Ulldemolins, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Bisbal de Falset, Margalef i la Figuera.

El Montsant forma part d'una via d’unió entre el Sistema Ibèric i el Prepirineu. L’elevada diversitat biològica que aplega es veu propiciada per un particular relleu caracteritzat per un seguit de cingles, congostos i barrancs, que dificulten l’accés a l’interior de l’espai i preserven el seu aïllament.

MARGALEF

Margalef és un dels pobles que forma part de la Serra de Montsant. Antigament, segles enrere, la gent vivia als nuclis de població, però també als masos dispersos per la serralada. Conreaven tot allò que necessitaven per a la subsistència i els excedents es venien als mercats propers. Cada mas tenia els seus cups per elaborar el vi, mentre que les olives es portaven als molins dels pobles. A canvi d’una petita part de la producció els moliners s’encarregaven de la transformació del producte.

LA BISBAL DE MONTSANT

Aquí la vinya comença a escassejar i el vi bàsicament està destinat al consum propi. Els olivers s’instal·len a les terrasses sostingudes per marges de pedra i vessants de pendents no massa pronunciats. L’oli del Priorat s’ elabora a partir de la varietat arbequina. Acostuma a ser un oli amb un nivell mig de fruitat, dolç, i ric en aromes de fruites madures, especialment poma i plàtan.