DOC Priorat

Migrate ID
159

POBOLEDA

El segle XVIII és un segle d’expansió de la vinya al Priorat. És durant aquest període que es basteixen la majoria de les esglésies del Priorat, mostra del bon moment econòmic que viu la zona gràcies al comerç de l’aiguardent.

Les cases pairals del carrer Major de Poboleda són un exemple d’aquest període d’esplendor, també l’església de Sant Pere, coneguda com la catedral del Priorat, és un edifici arquitectònicament molt interessant, que es va alçar a partir del 1750.

LA MORERA DE MONTSANT

A les acaballes del segle XII , quan es fundà Escaladei, la serralada de Montsant ja era un refugi d’ermitans: gairebé feia una cinquantena d’anys o més que hi havia vida eremita. Així doncs, la muntanya era poblada d’eremites i edificacions dedicades al culte que es troben escampades per la muntanya.

LA CONRERIA D'ESCALADEI

Van ser els monjos cartoixans procedents de la Provença, establerts el 1194 al peu de la serralada del Montsant, els primers a reconèixer i saber aprofitar les qualitats del territori per al conreu de la vinya i l’elaboració del vi. De ben segur que els cartoixans escolliren aquell indret perquè reunia les condicions adequades per atendre els preceptes de l’orde: solitud, contemplació i recolliment, a més, l’existència d’aigua els assegurava la subsistència.

LA VILELLA ALTA

La fundació de la Vilella Alta data de l'any 1286 i és obra de la cartoixa d'Escaladei. La seva història va lligada estretament a la del monestir. Probablement, els primers pobladors foren famílies vingudes del poble veí de Montalt, quan els monjos oferien terres a tots els qui voluntàriament abandonessin el lloc.

LA VILELLA BAIXA

Josep M. Espinàs va rebatejar la Vilella Baixa com la Nova York del Priorat sorprès per l’alçada de les cases, que tenen l’accés, per la banda del carrer, a la que, vista des del riu, és la quarta o cinquena planta.

L'ERMITA DE LA CONSOLACIÓ

La Denominació d’Origen Qualificada Priorat s’articula a partir dels dominis cartoixans. Aquesta DOQ comprèn, en gran mesura, el territori que constituïa part de l’antic Priorat d’Escaladei que el formaven set pobles: Torroja del Priorat, la Vilella Alta, Porrera, Poboleda, Gratallops, el Lloar i la Morera de Montsant. A més, l’any 1954, quan es van establir límits enològics, és a dir, aquells municipis que tenien bona part de terrenys de llicorella, s’hi van afegir Bellmunt del Priorat i la Vilella Baixa, a més d’una part dels municipis del Molar i Falset.

GRATALLOPS

Cap a finals dels anys setanta del segle XX la DO Priorat es trobava en una greu situació de davallada i despoblació. A començaments dels anys 80 un grup de persones coneixedores del món del vi i convençudes del potencial que tenien els priorats, però sense ser massa conscients de l’efecte que provocarien, van capgirar radicalment les perspectives de la zona. En pràcticament una dècada l’extensió de les plantacions, la producció de vi i els cellers s’han multiplicat sorprenentment. Ningú, ni els més optimistes, podia imaginar aquesta emergència de la zona.

EL LLOAR

El ressorgiment del Priorat es fa patent amb la recuperació del conreu de les vinyes, l’increment de la superfície vitícola i la introducció de tecnologia moderna als cellers. La millora de la qualitat s’aconsegueix realitzant el seguiment de la maduració de cada varietat fins obtenir la matèria primera òptima, tenint cura en el control de les fermentacions, l’asèpsia en les manipulacions al celler i el control analític dels vins.

RIU SIURANA

Les varietats típiques de la zona són la garnatxa negra, la carinyena i la garnatxa peluda en vins negres.
Avui també s’admeten varietats que s’han introduït, generalment, amb bons resultats durant les darreres dècades: cabernet sauvingnon, sirà i merlot.

Amb les varietats blanques, a més de la tradicional garnatxa blanca, també es conrea el Pero ximenes, el macabeu, el chenín i el viognier.

BELLMUNT DEL PRIORAT

La història de Bellmunt del Priorat va lligada, indiscutiblement, a la de les mines existents al seu territori, de les quals ja se'n fa esment des de l'antiguitat. Aquestes mines, situades entre el poble i el riu Siurana, foren explotades amb tota seguretat durant l'època romana. Fins i tot hi ha possibilitats que els filons a flor de terra fossin utilitzats anteriorment pels pobladors ibers.